Federatur ha presentat aquest dimecres 29 de maig un estudi que radiografia per primera vegada els HUTS a Catalunya amb l’objectiu d’aportar una anàlisi precisa i rigorosa sobre els habitatges turístics, constatar quina és la seva situació, dimensió i distribució en el territori així com la seva incidència real en l’habitatge, i reivindicar el pes d’un sector estratègic en l’economia del país.

L’informe “Radiografia dels HUTS a Catalunya”, elaborat per l’Institut Superior d’Estudis Turístics (INSETUR) de la Universitat de Girona, vol contribuir al debat sobre la possible influència dels HUT en el mercat immobiliari mitjançant l’anàlisi precisa i rigorosa de dades i no a partir d’afirmacions sense fonament que contribueixen a criminalitzar sense justificació el sector. Així, una de les dades rellevants de l’informe és que constata que hi ha una forta correlació entre les segones residències i els HUTS i que aquests no tenen relació amb el preu del lloguer residencial. L’estudi assenyala una important concentració de les segones residències a la Costa Brava i la Costa Daurada. La patronal dels apartaments turístics catalans insisteix en que en cas de no poder exercir l’activitat turística els propietaris de les segones residències mai posaran el seu habitatge a lloguer convencional.

3.000 milions d’impacte econòmic

Segons l’anàlisi, els apartaments turístics catalans aporten al país un impacte econòmic de 2.919.462.490 anuals, dels quals 1.965.129.968 correspon a la despesa directa que el sector genera en altres àmbits fora de l’allotjament. El sector, afegeix l’estudi, genera 10.417 llocs de treball directes i representa el 2,94% del PIB turístic de Catalunya. L’informe situa els HUTS com un element estructural de l’oferta turística del país.

Pel que fa al volum de pernoctacions dels turistes allotjats en HUTS a Catalunya durant el 2022, s’estima en 18.099.623. Gairebé la meitat de les nits se situen a la ciutat de Barcelona que recull uns 8,8 milions de pernoctacions en HUTS. Hi ha tres comarques que superen el milió de pernoctacions anuals en habitatges turístics: Alt Empordà, Baix Empordà i Tarragonès. Aquestes tres comarques i Barcelona representen tres quartes parts del total de pernoctacions. L’estudi constata que els HUTS són el model d’allotjament turístic més sostenible.

Diferència de gairebé el 50% del nombre d’HUTS segons les fonts

Per altra banda, l’anàlisi constata que hi ha una diferència de gairebé el 50% de les dades sobre la distribució dels HUTS a Catalunya segons la font que s’utilitzi. Així, l’INE situa el nombre d’habitatges turístics en els 45.629 mentre que segons el registre de la Generalitat la xifra arribaria als 102.789 HUTS. L’estudi assenyala que el registre d’HUTS de la Generalitat recull tota l’oferta potencial però cal tenir en compte que una part no està activada i, per tant, és una oferta adormida. A més, també hi ha una part de l’oferta il·legal.

Una altra dada destacada que recull l’estudi és que el sector es troba en uns nivells de professionalització força elevats, amb un nombre important d’empreses que gestionen més d’un habitatge turístic.

L’anàlisi recull que l’oferta d’habitatges turístics es concentra sobretot a la ciutat de Barcelona, i a la Costa Brava, Costa Daurada i Costa de Barcelona. Els HUTS a Catalunya, segons assenyala l’estudi, estan presents en les primeres formes d’allotjament del país i han format part del model de l’oferta turística del litoral, abans de l’aparició de les plataformes de comercialització. També diu que una part significativa de l’oferta que abans es comercialitzava en altres canals ha esdevingut HUT i que, per tant, l’oferta global reflecteix tant un procés sobrevingut com un canvi de denominació d’un fenomen més antic.

“Radiografia dels HUTS a Catalunya” és una primera aproximació a un fenomen complex amb moltes arestes que requereix gestionar amb criteris propis les singularitats de cada municipi, segons conclou l’informe.

L’acte de presentació ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Girona i ha comptat amb la participació del diputat de la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef; del professor de la Universitat de Girona i director de l’estudi, Marc Grijalvo; del president de Federatur, David Riba; i de la vicepresidenta de Federatur i presidenta d’ATA, Esther Torrent.

La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) presenta Radiografia dels HUTS a Catalunya, un estudi elaborat per l'Institut Superior d'Estudis Turístics (INSETUR) de la Universitat de Girona

Aquesta radiografia vol ser un punt de partida per saber les dimensions reals, la distribució geogràfica i l'impacte econòmic dels habitatges d'ús turístic en el nostre país.

L'acte tindrà lloc el proper dimecres 29 de maig a les 11.30 hores a la Cambra de Comerç de Girona (Gran Via de Jaume I, 46 Girona).

A la presentació participaran Marc Grijalbo, professor de la Universitat de Girona; David Riba, president de Federatur i Esther Torrent, presidenta d'ATA, l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava – Pirineu de Girona. La cloenda anirà a càrrec de Jordi Masquef, Diputat a la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Cal confirmar assistència a https://ow.ly/7mHA50RB7ej

La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) ha coorganitzat aquest dilluns 29 d’abril una taula rodona amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya per rebatre amb dades als que acusen al sector de ser els principals culpables de la falta d’habitatge i de l’increment de preu.

Moderats per la consultora en turisme Marian Muro, l’economista Gonzalo Bernardos, el director de la consultora InAtlas, Luís Falcón, l’advocat Pablo Molina i el president de Federatur, David Riba, han analitzat els efectes del nou Decret Llei que regula el sector des de novembre i els efectes que pot, o no tenir, en la crisi actual de l’habitatge. La conclusió és clara: “s’està criminalitzant al sector”.

Per Bernardos, les polítiques regulatòries proposades són desproporcionades i no solucionaran els problemes existents. “L'administració no s'atreveix a posar solucions reals”. Per l’economista calen solucions pensades per a cada territori i no solucions uniformes i improvisades que no acabaran amb el problema real de falta d’habitatge.

Luis Falcón ha posat dades sobre la taula. A Catalunya hi ha 100.000 pisos turístics, dels que s’estimen que uns 46% estan actius i molts corresponen a segones residencies només es lloguen uns dies a l’any. Des de 2016 s’han reduït un 54% els anuncis d’habitatges d’ús turístic a Catalunya. Si agafem el cas de Barcelona, hi ha uns 75.000 habitatges sense activitat enfront de 10.700 llicències d’HUT, de les quals 7.000 actives. “Treure llicències d’habitatges d’ús turístic no vol dir que aquests habitatges passin directament a ser habitatges de lloguer de llarga estada” han reflexionat els ponents.

Falcón i Bernardos han coincidit en veure una caça de bruixes contra un sector que aposta cada any el 2,94% del PIB turístic català i que el 2022 va deixar un impacte econòmic a Catalunya d’uns 21 mil milions d’euros. A mes, durant la seva intervenció han posat en dubte la posició el sector hoteler en contra del sector quan haurien d’haver fet pinya tot el turisme junts “per fer fort el sector turístic en el seu conjunt”.

Dades contra relat

El president de Federatur, David Riba, ha volgut posar en valor la feina duta a terme pel sector per aportar dades que reafirmin els arguments exposats. “Hem fet una feina de cerca d’informació que ens ha portat a tenir més informació contrastada que la pròpia Administració” ha afirmat. “Des de l’anunci de la regulació al mes de maig fins la seva entrada al vigor, al novembre, hem dotat a la Generalitat de tota la informació de la que disposem”.

Riba ha volgut tornar a deixar clar que el sector no està en contra de regular. “Volem una regulació que actuï contra la proliferació de la il·legalitat”. El president de la patronal catalana ha defensat l’impacte econòmic d’un sector que representen el 40% de les places turístiques catalanes i la seva capil·laritat en tota l’economia de serveis de pobles i ciutats, ja que la despesa de l’allotjament només representa el 25,7% de la despesa dels turistes.

Els experts han coincidit en que les administracions insisteixin a fer servir els pisos turístics com a cap de turc i que mentre no es decideixin de debò a engreixar el parc públic d'habitatge, la situació continuarà empitjorant. “Criminalitzar al turisme de la falta d’habitatge és populista i absolutament fals.

El problema pels ajuntaments

L’advocat de Garrigues, Pablo Molina, ha destacat el problema judicial i econòmic que generarà l’extinció de les llicències actuals i les noves llicències que els ajuntaments hauran de donar en 5 anys. “S’estan carregant la indemnització natural pel cessament d’activitat i posant als municipis en una situació límit. Qui respondrà davant l’allau de reclamacions?”. En aquest sentit, tots els experts han coincidit en que la via judicial serà un desenllaç habitual i que el ajuntaments hauran d'assumir aquest cost potencial per eradicar l'activitat.

La convivència, un altre dels problemes que s’associen al sector

En la seva intervenció Marian Muro ha recordat tot i que la convivència és un altre dels problemes associats al turisme, aquest ni apareix al baròmetre de la ciutat de Barcelona com una de les principals preocupacions dels residents. “Les incidències, no són ni de bon tros alarmants perquè les molèsties entre veïns sigui un punt a tenir en compte per actuar amb el Decret” han insistit des del sector que han reclamat, però, “més mecanismes per actuar en contra dels que generin problemes”. “Eliminar un sector econòmic sencer per un problema de normativa i gestió mai no serà una bona solució”, ha recordat Riba.

Per acabar, tots els expert reunits a la taula han volgut recordar que fins que no es vegi el turisme com una eina per fer créixer la resta de sectors econòmic d’un territori no ens adonarem que el sector dels habitatges d’ús turístic juga un rol important en aquesta equació.

La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) porta al Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra el Decret llei dels habitatges d’ús turístic aprovat el passat 20 de desembre al Parlament de Catalunya. Ho ha fet a través d’un recurs presentat pel Grup Parlamentari del Partit Popular i, en concret, contra els articles 1, 2 i 3; Disposició Transitòria Primera 1 a), Disposició Transitòria Segona i Disposició Final Primera i Annex del Decret Llei de Catalunya 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic.

Entre els molts arguments que s’exposen al recurs, destaca l’abús que es fa des del Govern de dictar normes que adoptin la forma de Decrets Lleis. La nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts constitucionalment, cosa que no està permesa regular amb un Decret llei. A més, el turisme i el seu creixement, no és un fenomen nou, per tant es fa difícil d’assumir que necessiti “una immediata i urgent” resposta normativa.

Un altre punt que destaca el recurs és que la nova regulació començarà a tenir efectes sobre el parc d’habitatges en un termini mínim de 5 anys. “No hi pot haver una necessitat urgent i extraordinària si es requereix un desenvolupament posterior del planejament urbanístic de cada municipi i es dona un termini de 5 anys per fer-ho”, reflexionen des de Federatur.

El recurs destaca també la vulneració del principi constitucional de seguretat jurídica i com la limitació de l'atorgament de llicències per a l'exercici de l'activitat afecta el dret a la propietat.

Des de la patronal, i a través del recurs d’inconstitucionalitat, es posa també el focus en els greuges comparatius entre municipis que la nova regulació estableix. El Decret llei pressuposa problemes d’accés a l’habitatge en 262 municipis en els que a partir d’ara l’activitat de lloguer d'habitatges d'ús turístic queda subjecte a un règim jurídic més restrictiu que a la resta. “La definició dels requisits per estar en aquesta llista son imprecisos i estan exempts de criteris tècnics” destaca el president de Federatur, David Riba. “Si el municipi on tinc la meva activitat econòmica es troba inclòs en aquesta llista, se m'aplica el règim jurídic restrictiu i limitatiu; si el municipi no està inclòs no s'aplica aquest règim. Sembla una loteria”.

Una expropiació forçosa encoberta sense obligació d’indemnitzar

El contingut del Decret Llei, incideix el recurs, és una regulació materialment expropiatòria del dret a l'exercici de l'activitat d'arrendament d'habitatges d'ús turístic. Segons la llei, aquestes llicències haurien de ser indemnitzades amb compensacions de caràcter econòmic però l’actual redactat no fixa indemnitzacions, només es dissenya un règim transitori que permet als titulars de les llicències expropiades continuar amb la seva activitat durant un termini de cinc anys. A més, no s'apunten criteris objectius de valoració del dret expropiat ni de la valoració de la contraprestació, i se situa sobre el propi expropiat la càrrega de fixar la seva pròpia indemnització, “situació absolutament inaudita i contrària a qualsevol garantia expropiatòria”.

Pel president de Federatur David Riba, “la via del Constitucional era el camí que ens quedava per seguir defensant els nostres interessos com a sector”. Tot i això, Riba assegura que continuen posant-se a disposició del Govern i de totes les administracions per dialogar i aportar la visió d’un sector econòmic que representa el 39,4% del total de places d’allotjament turístic del territori, genera més de 25.000 llocs de treball i té un impacte econòmic de 21.000 milions d’euros.

La via del Tribunal Constitucional esdevé el camí per defensar els més de 25.000 llocs de treball que posa en perill la nova regulació

Federatur es felicita per haver aconseguit eliminar el topall dels HUT en funció de la població però insisteix en la seva preocupació pels aspectes que no han quedat ben resolts i per la inseguretat jurídica que imperarà a partir d’ara al sector

La patronal deixa clara la seva voluntat de regular el sector però demana a l’administració que imperi el sentit comú i la seguretat jurídica

Barcelona, 20 de desembre 2023 — La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) veu insuficients els canvis aplicats al nou Decret llei aprovat aquest dimecres al Parlament de Catalunya per regular el sector dels habitatges d’ús turístic (HUT) i que deixa molt tocat tot un sector econòmic. Tot i que la patronal es felicita per haver aconseguit eliminar el topall d’HUT en funció de la població que preveia la regulació segueix mostrant la seva preocupació per la inseguretat jurídica en que aquesta deixa al sector.

Per David Riba, president de Federatur, la clau estarà en veure com queda el redactat final del Decret llei, que es coneixerà en un període màxim de 3 mesos. Tot i això, la patronal es queda avui amb la sensació que “el Decret aprovat perjudica greument al turisme i a Catalunya”

El president de Federatur alerta que “tot i les esmenes aprovades, la nova regulació manté la indefensió del sector i deixa el futur de milers d’empreses i més de 25.000 llocs de treball a l’aire”. La patronal es lamenta que tal i com s’ha aprovat la nova regulació fa extensible l’extinció també a milers de negocis que depenen del turisme, com la restauració o el comerç, i posar en risc la posició de Catalunya en el panorama internacional

El sector, a més, recorda que s’ha demostrat que apuntar als habitatges d’ús turístic com a responsable del problema de l’accés a l’habitatge és un fals mantra que no es sustenta amb cap dada. La pròpia Generalitat, a través de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), defensava que el Decret carregava contra el sector de manera indiscriminada perquè la seva aplicació no tindrà efectes positius notables en el mercat de lloguer.

“El Decret carrega contra un sector i una problemàtica davant de la que no tenim una incidència real”. Els habitatges d’ús turístic representen un percentatge tan petit respecte el total d’habitatges que el seu tancament no tindrà cap impacte positiu, sinó al contrari. “Allà on hi havia un problema d’accés a l’habitatge ara s’hi afegeix un altre de caiguda de l’activitat econòmica”, afirma Riba, que lamenta que estiguem “davant d’una regulació turismofòbica”.

Federatur deixa clara la seva voluntat de regular el sector “com sempre hem fet” i es posa a disposició del Govern i de totes les administracions per aportar la visió d’un sector econòmic cabdal per al país i per a la seva competitivitat però demana “que imperi el sentit comú i la seguretat jurídica”. A partir d’ara, la via del Tribunal Constitucional esdevé el camí per defensar els interessos del sector. “Els serveis jurídics de Federatur treballen des d’aquest mateix moment per impulsar les accions legals que siguin necessàries per revertir experiments i ocurrències que no són en benefici de ningú”.

Barcelona mostra la seva inquietud davant el posicionament públic fet pel govern de Collboni

Des d’APARTUR, la patronal de pisos turístics de Barcelona, el nou Decret llei es rep amb inquietud després de les declaracions de l’alcalde Jaume Collboni de reduir significativament els pisos turístics a la ciutat.

Enrique Alcàntara, president d’APARTUR, creu que “caldrà esperar al redactat final del Decret i veure com aquest es trasllada en un PEUAT que garanteixi la permanència del sector”. “Les sensacions però no són bones pel sector a Barcelona” afirma Alcántara, que assegura que ara mateix i de complir-se els presagis “Barcelona s’està esborrant del mapa internacional”.

APARTUR insisteix en la necessitat de seure’s amb el govern municipal, “cosa que fins ara no ha estat possible”, per establir les bases d’una regulació que no acabi amb un sector econòmic que allotja cada any uns 2,5 milions de turistes a l’any.

Federatur seguirà lluitant per defensar una activitat que s’estima que el 2022 va tenir a Catalunya un impacte econòmic d’uns 21.000 MEUR La patronal dels habitatges d’ús turístic apel·la a la responsabilitat dels partits polítics perquè no convalidin el Decret llei i insisteix en la necessitat d’iniciar un procés parlamentari transparent amb la participació d'experts independents

Barcelona, 02 de desembre 2023 — La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) no està d’acord amb les conclusions de l’informe del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre el Decret llei presentat pel Govern de la Generalitat per regular el sector dels habitatges d’ús turístic. La patronal, però, insisteix que el principal problema de la regulació no és jurídic sinó el seu contingut, ja que suposarà la pràctica extinció de la seva activitat i, per tant, del 46,43% de l’allotjament reglat a Catalunya.

Més enllà que molts experts jurídics continuen posant en dubte l’ús indegut i injustificat de la figura del Decret llei, la invasió de l’autonomia municipal i de competències estatals i europees i el fet que suposi una expropiació forçosa encoberta i sense obligació d’indemnitzar, la postura del sector contra el nou Decret llei es continua centrant en el fons i no en la forma. Per David Riba, president de Federatur, “la nostra preocupació principal no és jurídica, són els milers de petites i mitjanes empreses catalanes que en un període de 5 anys es veuran obligades a tancar per culpa de la nova regulació”.

S’estima que el 2022 l’impacte econòmic, directe i indirecte, dels habitatges d’ús turístic catalans va ser d’uns 21 milions d’euros. Una xifra que majoritàriament es destina fora de l’allotjament, ja que el 74,3% correspon a despeses fetes pels viatgers en comerç, restauració, visites culturals o atraccions turístiques, entre d’altres.

El sector insisteix en analitzar la seva incidència real davant els problemes d’habitatge del país

Catalunya compta amb un total de 95.688 habitatges d’ús turístic, el que representa 526.284 places, un 46,43% del total de places d’allotjament turístic del territori. “Representem un 2,56% del parc total d’habitatges de Catalunya, una proporció tan baixa que en cap cas pot tenir incidència en la falta d’habitatge” insisteix el president de Federatur

L’exemple més significatiu d’aquesta “poca o nul·la incidència” és el cas de Barcelona, on. les llicencies per a nous habitatges turístics estan congelades des de 2014, fet que fa de tot impossible la seva responsabilitat en l'actual increment de preus a la ciutat.

Les properes passes a seguir per la federació

Tot i el dictamen conegut aquest divendres a última hora de la tarda, la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) segueix insistint en demanar la no convalidació del Decret llei i poder iniciar un procés parlamentari transparent amb la participació d'experts independents dels diferents sectors afectats

Segons Riba “nosaltres apostem per una regulació justa i equitativa que eviti la desaparició d’una alternativa d’allotjament que genera riquesa i activitat econòmica de forma directa i té molta incidència en els comerços i negocis de proximitat”. Una regulació que passa necessàriament per portar a terme una anàlisi prèvia i un diagnòstic profund de la situació.

L’equip jurídic de la federació valora també les possibles accions legals a emprendre en el cas que el Decret llei s’acabi aprovant durant les properes setmanes al Parlament. “Hi ha molts aspectes que el Consell de Garanties Estatutàries no ha analitzat o ho ha fet de forma poc rigorosa. Si aquesta norma s’acaba convalidant així, l'aparició de nous litigis en els municipis afectats està garantida”.

L’ús indegut d’un Decret llei per regular un sector econòmic, les competències que envaeix i la vulneració del principi constitucional de seguretat jurídica i de la directiva de serveis de la UE, són alguns dels punts que els experts posen en dubte de la nova regulació El col·loqui organitzat per Federatur ha analitzat el contingut del nou Decret llei del Govern i evidencia que es tracta d’una expropiació forçosa encoberta i que s’haurà d’indemnitzar econòmicament als propietaris

Barcelona, 01 de desembre 2023 — La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) ha organitzat aquest divendres una xerrada-col·loqui per analitzar la legalitat del nou decret llei presentat pel Govern de la Generalitat per regular el sector dels habitatges d’ús turístic. A l’acte han participat els advocats Juan Manuel Trayter Jiménez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Pablo Molina Alegre, especialista en urbanisme i dret constitucional i soci del despatx Garrigues, que han analitzat la nova normativa.

Invasió de l’autonomia municipal

Durant el col·loqui s’ha volgut destacar que aquest Decret llei atenta directament contra el principi d’ autonomia municipal, ja que envaeix les seves competències urbanístiques. De fet, els experts han recalcat que els municipis ja disposen de mecanismes per regular el sector i que en cap cas un norma concreta i uniforme com la imposada pel Govern pot ser la solució per legislar en municipis amb casuístiques tant diferents. En aquest sentit, s’ha destacat que “un 50% dels municipis catalans afectats pel Decret llei ja han regulat els habitatges d’ús turístic”, fet que exemplifica la incredulitat del sector davant la normativa i la via utilitzada per tirar-la endavant.

Ús indegut i injustificat de la figura del decret llei

La nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts constitucionalment, cosa que no està permesa regular amb un Decret llei. A més, se- gons els advocats, s'ha de qüestionar també la constitucionalitat de la utilització de la figura del Decret llei perquè no hi ha una vinculació clara i directa entre la necessitat extraordinària i urgent de protegir el dret a l'habitatge i la limitació d'habitatges d'ús turístic en comptes d’utilitzar procediments legislatius ordinaris. A més, insisteixen, “no hi pot haver una necessitat urgent i extraordinària si es requereix un desenvolu-pament posterior del planejament urbanístic per cada municipi i es dona un ter- mini de 5 anys per fer-ho”.

Utilitzar la figura del Decret llei, afirmen els experts, ha suposat prescindir de qualsevol tràmit que permeti la participació ciutadana en la redacció de la norma i l'exercici dels drets de participació pública.

A més, al tenir rang de llei, es dificulta enormement la possibilitat de recórrer directament la norma (o la seva aplicació) per part dels ciutadans, el que encara posa més en dubte la constitucionalitat de la proposta.

Invasió de títols competencials estatals i amb la Llei de Turisme

Malgrat que aparentment el nou Decret llei quedaria emparat en competències autonòmiques de la Generalitat, en realitat el seu contingut envaeix diverses competències exclusives estatals. La nova normativa suposa un obstacle a la llibertat d'empresa i de l’activitat econòmica i genera un règim de control administratiu molt més intens que a la resta del territori. A més, deroga de facto la Llei de Turisme; modifica la Llei de l’Habitatge i vulnera el repartiment competencial.

Una expropiació forçosa encoberta sense obligació d’indemnitzar

La regulació que vol tirar endavant el Govern suposa clarament una expropiació encoberta de les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades abans de l’entrada en vigor del Decret Llei. Segons la llei, aquestes llicències haurien de ser indemnitzades amb compensacions de caràcter econòmic. “No és suficient allargar 5 anys les llicències ja atorgades”, remarquen els advocat. Com exemple, destaquen, el Tribunal Superior de Catalunya va emetre una sentència el 9 de desembre de 2019 que declarava nul el PEUAT impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, entre altres motius, perquè la memòria financera del pla urbanístic no contenia la previsió de les indemnitzacions a satisfer. “Com que no preveu aquesta indemnització ni els requisits de l'expropiació, el nou Decret llei incorre en un evident vici d'inconstitucionalitat.”

Vulneració del principi constitucional de seguretat jurídica

La regulació que estableix el Decret llei comporta un canvi substancial en el marc regulador aplicable als habitatges d’ús turístic. El 2010 s'exigia llicència municipal, l'any 2012 es va passar a demanar comunicació prèvia i, a partir de l'any 2015 i fins a la aprovació del Decret llei s'exigia la presentació d'una declaració responsable. No obstant això, amb la modificació aprovada mitjançant Decret Llei, es passa a exigir novament una llicència urbanística supeditada a una sèrie de condicionants i a que la normativa urbanística hagi estat adaptada a aquestes previsions. Tot plegat suposa un canvi substancial en el marc regulador i gens estable en el temps, que afecta el principi de seguretat jurídica.

Vulneració de la Directiva de Serveis i la seva normativa de transposició

Les restriccions que imposa la nova normativa no compleixen amb els requisits exigibles per la Unió Europea a la limitació de la llibertat de prestació de serveis i d’establiment. La substitució del règim de declaració responsable pel de llicència urbanística prèvia és discriminatòria respecte d’altres operadors d’establiments d’allotjament turístic, ja siguin nacionals o internacionals. Segons els advocats, el Decret llei no justifica amb dades suficients les restriccions que vol regular.

L’impacte econòmic dels viatgers espanyols en habitatge d’ús turístic a Catalunya va ascendir a 2.649,9 milions d’euros el 2022

Barcelona, 13 de novembre de 2023. L’impacte econòmic dels viatgers espanyols en habitatge d’ús turístic a Catalunya va ascendir a 2.649,9 milions d’euros en 2022. El 49,1% dels viatgers opta per pernoctar en un habitatge d'ús turístic després de comparar-ho amb altres tipus d'allotjament com a hotels o aparthotels. De fet, un 42,1% dels usuaris busca allotjament, única i directament, en aquesta modalitat. Es tracta d'alguna de les conclusions que revela l'Observatori de l'habitatge d'ús turístic a Catalunya 2022 presentat avui al Cercle d’Economia.

L'estudi, elaborat per l'Institut Multidisciplinari de l'Empresa - Universitat de Salamanca amb el suport de Federatur i Fevitur, també revela que l'ús dels habitatges d'ús turístic va in crescendo: en 2022 es van utilitzar una mitjana de 3,5 vegades per persona a l'any, mentre que en 2019 la xifra era de 1,23. La intenció dels viatgers d'allotjar-se en aquestes també augmenta, passant d'un 69,6% en 2019 a un 84,1% en 2022. La reserva mitjana dels habitatges d'ús turístic a Catalunya en 2022 va ser de 5,2 nits per a 3,8 persones.

Un turisme de proximitat

Una altra de les conclusions que s'extreuen de l'informe és que el turisme d'aquests tipus d'allotjaments és familiar i practica el turisme de proximitat. La meitat dels seus usuaris, concretament un 53,9% prové de la pròpia Comunitat Autònoma de Catalunya.

Així mateix, un 75,3% dels enquestats indica haver realitzat l'estada en família o en parella, mentre que un 17,6% ho ha fet amb amics, i un 7,1% indica altres cercles de convivència. Una dada curiosa és que el tram d'edat que més utilitza aquest tipus d'allotjament és el que va de 55 a 64 anys (22,7%), sent els homes més propensos que les dones.

En aquest sentit, en ser preguntats per la motivació de l'estada, les dues principals respostes són “gaudir de la naturalesa o el camp” (23,7%) i “anar a la platja” (22,4%), seguit dels qui busquen “conèixer ciutats o patrimoni històric” (18,9%). Així, un 54’7% va triar els habitatges d'ús turístic en el període de l'any comprès entre els mesos de maig i agost.

Igualment, els factors que tenen més pes en la decisió de l'allotjament són el preu i la ubicació, amb una puntuació tots dos factors de 4,5 sobre 5.

El lloguer: la partida menys voluminosa de la despesa La despesa mitjana per reserva creix un 34,8%, passant dels 2.159 euros el 2019, als 2.910 euros el 2022. De la despesa total, el corresponent al lloguer suposa, tan sols, un 25,7%. La major partida és la destinada a la “despesa en compres i consumicions de tota mena de productes i serveis” (un 56%), seguida de la “despesa en activitats esportives, culturals i recreatives” (20,08%) i de la despesa en excursions (16,8%); deixant en valors residuals despeses com l'oci nocturn (6,8%).

Destaca, d'aquesta major partida destinada a la compra de productes i serveis (56%), que un 65,6% d'aquesta, es va dur a terme en el barri o comerç de proximitat. L'equivalent a una despesa per valor de 723,3 milions d'euros, només a Catalunya.

Una modalitat d’allotjament d’alta satisfacció per al viatger

Les dades de l'Observatori també revelen que, en una escala de l'1 al 5, pràcticament tots els factors, com ara la ubicació, el tracte amb el responsable, la neteja, el confort o la seguretat, reben una valoració d'excel·lència (amb un 4 sobre 5 o superior).

A la pregunta de si recomanaria utilitzar un habitatge turístic, els usuaris donen una puntuació mitjana de de 4,1 sobre 5. A tenir en compte també que un 92,7% dels comentaris rebuts són positius.

OBSERVATORI DE L'HABITATGE CATALUNYA 2022

FEVITUR-FEDERATUR PANTELLES 2022

Sobre Federatur

Federatur és la Federació Catalana d'Apartaments Turístics que porta 17 anys en actiu, sumats a l'experiència de les seves escissions territorials. Representa la major part d'oferta legal d'apartaments turístics a Barcelona, Girona i Tarragona, amb prop de 550 empreses representades, que ofereixen més de 27.000 apartaments d'ús turístic (110.000 places, aproximadament). Portem més d'un any col·laborant amb l'administració autonòmica i local per a avançar en la seguretat i qualitat del sector. De fet, estem impulsant, al costat de la Generalitat i la Universitat de Girona, una certificació d'excel·lència en allotjament turístic.

L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona veu injust que la taxa per a les famílies que s’allotgen als HUTS sigui més alta que la que paguen els rics que s’allotgen en hotels de cinc estrelles.

APARTUR insta l’Ajuntament a perseguir l’oferta il·legal que no paga impostos en lloc de posar més trabes a un sector que aporta anualment més de 347 milions d’euros a les arques públiques

El sector acusa el govern municipal d’afavorir els interessos del lobby hoteler

L’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) rebutja la proposta de la nova taxa turística de l'alcalde Collboni, que qualifica d’antiprogressista perquè amb l’augment de la taxa als habitatges d’ús turístic es castiga també el turisme familiar de la ciutat. La patronal reacciona així als pressupostos per al 2024 presentats ahir pel govern municipal i acusa l’alcalde d’afavorir els interessos del lobby hoteler i el “gran capital” per davant dels més de 5.000 petits propietaris d’habitatges d’ús turístics legals que hi ha a Barcelona.

El sector veu injust que la taxa turística que haurien de pagar les famílies que s’allotgen als HUTS sigui més alta que la que paguen els rics que s’allotgen en hotels de cinc estrelles. “És una mesura contrària al progressisme”, afirma Enrique Alcántara, president d’APARTUR.

Alcántara insta l’Ajuntament a perseguir l’oferta il·legal que no paga impostos en lloc de posar més trabes a un sector que aporta anualment més de 347 milions d’euros a les arques públiques. La mesura, continua, no ajudaria a erradicar l’oferta il·legal: “De fet, generaria l’efecte contrari perquè els habitatges il·legals no paguen impostos i faria més difícil competir contra ells”.

Una anterior sentència del TSJC ja va tombar l’augment de la taxa d’escombraries pels HUT de Torroella de Montgrí de l’any 2020

L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona va impugnar les dues ordenances fiscals que regulaven els augments de les taxes d’escombraries per considerar-les injustes i desproporcionades

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat un nou recurs contenciós administratiu presentat per l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), en aquesta ocasió contra la modificació de l’ordenança fiscal que regula l’augment de la taxa d’escombraries pels habitatges d’ús turístic (HUT) de Torroella de Montgrí per a l’exercici 2021. La nova sentència anul.la les taxes per a la recollida, transport i eliminació de residus i de la taxa per a la intervenció municipal en les activitats i instal·lacions aprovades pel ple de l’ajuntament de Torroella de Montgrí del desembre de 2020, i imposa al consistori baix empordanès el pagament dels costos judicials fixats en un màxim de 2.000 euros.

És la segona vegada que el TSJC dona la raó a l’ATA en aquest afer. En un primer moment, l’Associació, en coordinació amb diversos propietaris d’HUT, va recórrer contra la modificació de l’ordenança fiscal que regulava l’augment de la taxa d’escombraries per l’any 2.020 per considerar-la injusta i desproporcionada, una sentència que el passat mes de març va ratificar el Tribunal Suprem i que va comportar que el consistori retornés l’import pagat de més als afectats, amb els interessos corresponents. Posteriorment, l’ATA va impugnar l’ordenança fiscal que regulava en els mateixos termes la taxa que va entrar en vigor l’exercici 2021, una impugnació que ara també ha estat estimada pel TSJC. L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona considera que en ambdós casos l’actuació de l’ajuntament de Torroella de Montgrí no s’havia ajustat a dret.

Segons l’Associació, amb la nova sentència del TSJC es confirma que l’augment de la taxa per als HUT del 2021 -tal i com havia succeït l’any 2020- tampoc estava justificat en la memòria econòmica financera de l’ordenança fiscal en qüestió tal i com s’havia exposat en el recurs contenciós. L’ATA adverteix que “si els ajuntaments s’entesten en regular els HUT sense una base sòlida i fonamentada ens trobaran als tribunals”.

Els HUT, dins la categoria d’establiments comercials i industrials Les taxa que va entrar en vigor el 2021 es van modificar -tal i com va succeir amb la del 2020- i en un dels seus canvis va incloure els habitatges d’ús turístic dins la categoria d’establiments comercials i industrials, el que representava un increment considerable de l’import dels rebuts per aquest concepte. L’Associació Turística d’Apartaments va considerar que no hi havia cap raó objectiva que justifiqués aquest increment i tampoc per gravar més la taxa d’escombraries als habitatges que compten amb llicència per al lloguer turístic respecte a aquells que no disposen d’aquesta llicència. Per aquest motiu va portar de nou el cas als tribunals. L’entitat entén que es tracta d’actuacions arbitràries amb les quals l’ajuntament de Torroella de Montgrí pretén penalitzar els habitatges amb llicencia d’HUT fent servir la taxa com si fos un impost, la qual cosa no és finalitat d’una taxa.

L’Associació recorda que els HUT no són establiments, i tampoc són locals comercials ni indústries, i els residus que es generen no són diferents als de qualsevol habitatge residencial. Segons l’entitat, els HUT són habitatges cedits pel seu propietari per lloguer turístic i això no vol dir que s’ocupi cada dia de l’any; un habitatge residencial està ocupat els 365 dies l’any i un HUT pot estar ocupat, de mitjana, una quarta part d’aquest temps.