L’ús indegut d’un Decret llei per regular un sector econòmic, les competències que envaeix i la vulneració del principi constitucional de seguretat jurídica i de la directiva de serveis de la UE, són alguns dels punts que els experts posen en dubte de la nova regulació El col·loqui organitzat per Federatur ha analitzat el contingut del nou Decret llei del Govern i evidencia que es tracta d’una expropiació forçosa encoberta i que s’haurà d’indemnitzar econòmicament als propietaris
Barcelona, 01 de desembre 2023 — La Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur) ha organitzat aquest divendres una xerrada-col·loqui per analitzar la legalitat del nou decret llei presentat pel Govern de la Generalitat per regular el sector dels habitatges d’ús turístic. A l’acte han participat els advocats Juan Manuel Trayter Jiménez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Pablo Molina Alegre, especialista en urbanisme i dret constitucional i soci del despatx Garrigues, que han analitzat la nova normativa.
Invasió de l’autonomia municipal
Durant el col·loqui s’ha volgut destacar que aquest Decret llei atenta directament contra el principi d’ autonomia municipal, ja que envaeix les seves competències urbanístiques. De fet, els experts han recalcat que els municipis ja disposen de mecanismes per regular el sector i que en cap cas un norma concreta i uniforme com la imposada pel Govern pot ser la solució per legislar en municipis amb casuístiques tant diferents. En aquest sentit, s’ha destacat que “un 50% dels municipis catalans afectats pel Decret llei ja han regulat els habitatges d’ús turístic”, fet que exemplifica la incredulitat del sector davant la normativa i la via utilitzada per tirar-la endavant.
Ús indegut i injustificat de la figura del decret llei
La nova normativa incideix en els drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts constitucionalment, cosa que no està permesa regular amb un Decret llei. A més, se- gons els advocats, s'ha de qüestionar també la constitucionalitat de la utilització de la figura del Decret llei perquè no hi ha una vinculació clara i directa entre la necessitat extraordinària i urgent de protegir el dret a l'habitatge i la limitació d'habitatges d'ús turístic en comptes d’utilitzar procediments legislatius ordinaris. A més, insisteixen, “no hi pot haver una necessitat urgent i extraordinària si es requereix un desenvolu-pament posterior del planejament urbanístic per cada municipi i es dona un ter- mini de 5 anys per fer-ho”.
Utilitzar la figura del Decret llei, afirmen els experts, ha suposat prescindir de qualsevol tràmit que permeti la participació ciutadana en la redacció de la norma i l'exercici dels drets de participació pública.
A més, al tenir rang de llei, es dificulta enormement la possibilitat de recórrer directament la norma (o la seva aplicació) per part dels ciutadans, el que encara posa més en dubte la constitucionalitat de la proposta.
Invasió de títols competencials estatals i amb la Llei de Turisme
Malgrat que aparentment el nou Decret llei quedaria emparat en competències autonòmiques de la Generalitat, en realitat el seu contingut envaeix diverses competències exclusives estatals. La nova normativa suposa un obstacle a la llibertat d'empresa i de l’activitat econòmica i genera un règim de control administratiu molt més intens que a la resta del territori. A més, deroga de facto la Llei de Turisme; modifica la Llei de l’Habitatge i vulnera el repartiment competencial.
Una expropiació forçosa encoberta sense obligació d’indemnitzar
La regulació que vol tirar endavant el Govern suposa clarament una expropiació encoberta de les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades abans de l’entrada en vigor del Decret Llei. Segons la llei, aquestes llicències haurien de ser indemnitzades amb compensacions de caràcter econòmic. “No és suficient allargar 5 anys les llicències ja atorgades”, remarquen els advocat. Com exemple, destaquen, el Tribunal Superior de Catalunya va emetre una sentència el 9 de desembre de 2019 que declarava nul el PEUAT impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, entre altres motius, perquè la memòria financera del pla urbanístic no contenia la previsió de les indemnitzacions a satisfer. “Com que no preveu aquesta indemnització ni els requisits de l'expropiació, el nou Decret llei incorre en un evident vici d'inconstitucionalitat.”
Vulneració del principi constitucional de seguretat jurídica
La regulació que estableix el Decret llei comporta un canvi substancial en el marc regulador aplicable als habitatges d’ús turístic. El 2010 s'exigia llicència municipal, l'any 2012 es va passar a demanar comunicació prèvia i, a partir de l'any 2015 i fins a la aprovació del Decret llei s'exigia la presentació d'una declaració responsable. No obstant això, amb la modificació aprovada mitjançant Decret Llei, es passa a exigir novament una llicència urbanística supeditada a una sèrie de condicionants i a que la normativa urbanística hagi estat adaptada a aquestes previsions. Tot plegat suposa un canvi substancial en el marc regulador i gens estable en el temps, que afecta el principi de seguretat jurídica.
Vulneració de la Directiva de Serveis i la seva normativa de transposició
Les restriccions que imposa la nova normativa no compleixen amb els requisits exigibles per la Unió Europea a la limitació de la llibertat de prestació de serveis i d’establiment. La substitució del règim de declaració responsable pel de llicència urbanística prèvia és discriminatòria respecte d’altres operadors d’establiments d’allotjament turístic, ja siguin nacionals o internacionals. Segons els advocats, el Decret llei no justifica amb dades suficients les restriccions que vol regular.
